SECCIÓ
SINDICAL DE BANC SABADELL
Plaça de Catalunya, 1
08201 Sabadell Tel. 93
728 93 79 Fax 93
725 63 61 - CPI. 0901 - 0107
El
que cal saber sobre el "mobbing" i el nou Codi de Conducta del
Grup Banc de Sabadell
Continuem amb la difusió
d'informacions sobre el "mobbing", atès que és un tema de
gran actualitat en el conjunt del país, i que és precisament en el
sector serveis de l'economia, justament en el que s'enquadra la Banca,
en el que més es produeixen aquests comportaments. En aquest article
ens estenem una mica sobre l'acció o no i la responsabilitat de
l'empresari entorn de casos d'aquest tipus a la seva empresa. També
comentem la darrera iniciativa del Banc Sabadell aprovant un Codi de
Conducta del Grup Banc Sabadell.
La Comissió Europea defineix el
"mobbing" com un comportament negatiu entre companys o entre
superiors i inferiors jeràrquics, a causa del qual l'afectat és
objecte d'atacs sistemàtics durant molt temps, de manera directa o
indirecta, per part d'una o més persones i amb l'objectiu o l'efecte de
fer-li el buit.
L'empresari té el deure de no
realitzar ni tolerar situacions de fustigació. Per això és important
que davant un cas que pugui arribar als tribunals, l'empresa demostri
que va fer tot el que es podia fer per evitar la situació. Cecilia
Lacarra, del bufet Sagardoy Advocats, recomana elaborar un codi de
conducta perquè tots els empleats siguin conscients que les actituds de
pressió moral no s'acceptaran. A més, s'han d'establir vies de
comunicació dins l'empresa per denunciar aquests fets i actuar de forma
immediata quan es produeixi una denúncia. I, sobretot, no adoptar mai
mesures de reacció contra el treballador que denúncia l'assetjament.
Oscil·la entre el deure fer
front a la indemnització per la resolució del contracte de treball de
l'empleat assetjat, i les responsabilitats administratives o penals. Al
marge de la responsabilitat directa a què l'empresari ha de fer front
quan és ell el que assetja, també pot enfrontar-se a responsabilitats
quan són els seus inferiors els que fustiguen un altre empleat. Malgrat
que el demandat no sigui l'empresari, sinó un altre treballador,
l'empresari pot també ser requerit al procediment. 'Allò normal serà
que intervingui, tant per concedir-li el dret a la seva defensa, com per
les possibles conseqüències que se'n derivin. Tant per adoptar mesures
per tal que cessi la conducta d'assetjament, com per demostrar que va
complir els seus deures de prevenció i vigilància', assenyala Cecilia
Lacarra.
Si l'empresa ha establert
procediments de denúncia, han de seguir-se. En cas contrari, haurà de
comunicar la situació davant el servei de prevenció, els representants
sindicals o els seus superiors jeràrquics. Davant una denúncia
d'aquest tipus la inspecció de treball pot intentar cercar una solució.
En cas de no aconseguir-ho, pot iniciar un procediment sancionador que
podrà arribar a imposar a l'empresari una multa d'entre 3.005 euros i
90.151 euros. D'altra banda, el treballador té dret a sol·licitar
l'extinció de la relació laboral, tal i com preveu l'Estatut dels
treballadors, perquè s'ha produït una modificació substancial de les
seves condicions de treball. També pot sol·licitar una indemnització
per danys i perjudicis i interposar una demanda davant la jurisdicció
penal.
L'empresari pot i ha de
sancionar o acomiadar el treballador que assetja, i els tribunals estan
considerant com a falta molt greu l'assetjament en el treball. També
pot enfrontar-se a una responsabilitat penal i a una petició per danys
i perjudicis.
Doncs bé, recentment, el
Consell de Banc Sabadell, i per a tot el grup, va aprovar "EL CODI
DE CONDUCTA DEL GRUP BANC DE SABADELL". A la fi del mes d'octubre
passat els sindicats vam ser convocats per donar-nos a conèixer el
document, que un cop presentat succintament va ser objecte de bastants
crítiques per la seva filosofia i continguts, que en alguns casos entra
directament en l'il·legalitat tot volent retallar drets i llibertats
constitucionals dels afectats en nom de la imatge del Grup, això sí,
sense regular de forma clara i específica el tema del
"mobbing", que com es diu en els paràgrafs anteriors, els
tècnics recomanen a les empreses que tractin en un codi de conducta
intern d'aquestes. En aquella reunió es va acordar un termini de temps
prudencial per aprofundir en l'estudi del document i permetre una mera
opinió, que no participació, més ajustada de cada sindicat. Doncs bé
l'esmentada reunió definitiva es va produir el passat 1 de desembre,
sense acord i amb crítiques de tots els sindicats per insuficiències,
reiteracions, il·legalitats i excessives pretensions controladores més
enllà de la llei i les obligacions contractuals dels afectats.
Pel que fa a això, cal remarcar
que la UGT va lliurar una carta tot expressant les seves opinions
respecte a aquest document, que es resumeixen seguidament:
La UGT no pot compartir un text
en què no ha tingut cap participació en el seu desenvolupament i
únicament ha tingut coneixement de la seva existència, i res més.
La UGT no pot estar d'acord amb
un CODI DE CONDUCTA DEL GRUP BANC SABADELL que preveu un COMITÈ
D'ÈTICA CORPORATIVA on no està present la representació legal dels
treballadors, que correspon als delegats, membres de comitès d'empresa
i els sindicats.
El Conveni Col·lectiu de Banca
Privada ja és prou extens en l'apartat de faltes i sancions, i en té,
a més, una de molt útil que és la transgressió de la bona fe
contractual.
Aquest CODI DE CONDUCTA és un
reglament intern encobert i el que defensa i propugna la UGT és la
RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES, que és tot el contrari, no un
conjunt de compromisos dels empleats amb la Corporació (Direcció de
"Compliance", Auditoria Interna, Valors, etc.) sinó de la
Corporació amb la Societat, composta per accionistes, clients, empleats
i en suma, la societat en què s'hi insereix.
La UGT entén que la
RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES és un conjunt de compromisos
voluntaris i positius, més enllà de la llei, amb l'entorn social i
econòmic en el que desenvolupa les seves activitats, ja que si no es
compleixen com cal les lleis, la resta sobra, adoptats per l'empresa per
harmonitzar la seva activitat i objectiu d'aconseguir beneficis i
assumint també els interessos i preocupacions del seu entorn, que cada
cop dóna més importància als aspectes socials i al respecte al medi
ambient per les empreses.
Desembre de 2003
Tancar
|