SECCIÓ SINDICAL DE  BANC SABADELL

Plaça de Catalunya, 1   08201 Sabadell   Tel.  93 728 93 79   Fax  93 725 63 61  -  CPI. 0901 - 0107

Correu Electrónic: ugtsscc@bancsabadell.com  -  Página WEB: www.ugtgrupbs.org

Evitar l'assetjament moral (mobbing) en el treball també és cosa d'empresaris

Una de les qüestions més de moda en el món laboral és la del "mobbing" assetjament moral a la feina. Sobre aquesta qüestió hem anat difonent diverses informacions perquè tothom conegui aquest fenomen i en què consisteix i de què fer quan es presenti el cas. En l'escrit d'avui pretenem aportar criteris professionals i independents pel que fa a la responsabilitat de les empreses i els seus directius quan es produeixen casos de "mobbing" i en la seva prevenció.

El "mobbing" no és un fenomen nou, però cada vegada arriben més casos als Tribunals. En referència al tema del "mobbing" els experts recomanen a les companyies redactar codis de conducta i establir canals interns per denunciar possibles casos d'assetjament moral. Les lleis fan responsables últims de les situacions d'assetjament laboral als directius. Aquests tenen l'obligació de no tolerar aquests comportaments en les seves companyies. El fenomen no és nou, però cada vegada són més nombrosos els casos d'assetjament moral a la feina que arriben als tribunals. Segons dades de la Universitat d'Alcalá i de l'Organització Internacional del Treball (OIT), hi ha 16 milions d'europeus afectats per fustigació psicològica, d'ells, 2,3 milions a Espanya.

Nou problema laboral. La responsabilitat administrativa i penal de l'empresari. Els empresaris s'enfronten, per tant, a un nou problema laboral que en moltes ocasions pot provocar, a més d'una reducció de productivitat causada per un mal ambient laboral, una responsabilitat que pot ser tant administrativa com penal. Bon exemple d'això pot ser la petició d'una jutge de Barcelona de citar a declarar en qualitat de testimoni al president de Telefònica, César Alierta, en un dels pocs casos de "mobbing" que es tramiten per mitjà del penal.

També els administradors de les empreses en són responsables. Les lleis poden estendre la responsabilitat de l'assetjament moral en el treball als administradors de les empreses i no només a qui realment han exercit l'assetjament, ja que una de les obligacions de l'empresari és la de protegir el treballador en l'entorn laboral. És una de les premisses de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. "Si l'empresa conegués una situació de fustigació i no adoptés cap mesura per a evitar-la, incorreria en responsabilitat per l'incompliment de la llei de riscos laborals", explica Cecilia Lacarra, del bufet Sagardoy Advocats.

Els Codis de Conducta com a prevenció del "mobbing" i coartada de les empreses. Així, els experts aconsellen als empresaris blindar-se davant possibles casos d'assetjament moral. Es tracta d'evitar que els casos d'assetjament laboral els esquitxin malgrat que, en general, són els comandaments superiors i no ells qui més exerceixen la fustigació cap a altres empleats. És més, també es donen casos d'assetjament laboral per part dels companys. Iñaki Piñuel, un dels pioners a Espanya a analitzar aquest fenomen, ha xifrat en un 30% els assetjaments exercits per companys. Però el darrer responsable pot ser l'empresari. Per això els experts aconsellen a les companyies que redactin codis de conducta i estableixin canals de denúncia d'aquestes situacions. En cas que alguna d'elles arribi als tribunals, l'empresa podrà demostrar que va fer tot el possible per evitar-la.

L'assetjament moral o "mobbing" davant la Llei. Via penal o social. En general, els casos d'assetjament moral en el treball es tramiten per la via social i poques vegades arriben a la penal. Emilio Gómez, del bufet Sampere-Hispajuris, creu que la rapidesa de la via laboral enfront d'altres jurisdiccions és una de les raons. "La via penal pot utilitzar-se de forma paral·lela com a arma de negociació per aconseguir una indemnització major", assenyala aquest advocat. De totes maneres, com aclareix José Antonio Sanfulgencio, del bufet Garrigues, l'assetjament laboral no està tipificat expressament com a delicte en la legislació espanyola. "No obstant, penso que és factible que en l'actualitat pugui ser recriminat a través del delicte de tortura psicològica de l'article 173 del Codi Penal".

A Espanya, ara com ara, les indemnitzacions per "mobbing" són molt més baixes que les que contemplen els tribunals d'altres països. També el vicepresident de l'Associació Nacional d'Advocats Laboralistes opina que les demandes d'assetjament moral en el treball per la via penal són factibles. "No obstant això, en el cas que s'aconseguís la sanció penal, la situació laboral de possible assetjament es mantindria quan el que desitja un empleat acorralat és acabar com més aviat millor amb la situació i aconseguir l'extinció del seu contracte de treball i unir-lo a la sol·licitud d'una indemnització per mals materials i morals", explica. I a pesar que la major part de les sentències per assetjament laboral contemplen aquesta indemnització per mals i perjudicis, José Antonio Sanfulgencio considera que "ara com ara les indemnitzacions són molt baixes respecte a les quals contemplen els tribunals en altres països".

El "mobbing" o assetjament moral al Banc Sabadell. Si bé és veritat que, fins la data, no es coneix cap cas denunciat de "mobbing" en la nostra empresa, tenim la seguretat que això és a causa de la manca de consciència i coneixement del tema per part dels companys i companyes. Per aquest motiu creiem fonamental donar a conèixer aquest fenomen públicament, perquè tots i totes siguem conscients de quan s'està produint un cas d'assetjament moral sobre nosaltres o sobre algú que coneguem, i també per evitar participar inconscientment en aquests casos i denunciar-los perquè cessin si escau. Això últim, sobretot, és essencial atès que coneixem que Banc Sabadell pretén dotar-se d'un Codi de Conducta que preveiem que contemplarà aquesta qüestió tot seguint les recomanacions que els professionals fan a les empreses, com queda clar en els paràgrafs anteriors, descarregant en tots i cadascun de nosaltres la seva responsabilitat si no s'han seguit les prescripcions del previst Codi de Conducta.

Malgrat no conèixer casos denunciats de "mobbing" al Banc Sabadell, no és menys cert que podríem considerar casos d'assetjament moral totes aquelles actuacions del Banc en relació a l'"absorció" dels plusos B05, I07 i B50. Com pot ser això?. Molt fàcil si es té en compte que:

1/ Els plusos B05, I07, i B50 són efectivament voluntaris, però amb origen en conceptes totalment diferenciats amb una sola cosa en comú: són d'aplicació universal i no subjectes a contraprestació concreta de cada beneficiari, és a dir, no responen en la seva aplicació a resultats de gestió ni a activitats ordinàries o extraordinàries i concretes del mateix. Fins la data aquests plusos s'han cobrat únicament i exclusivament per voluntat de millora unilateral de l'empresa com a política de diferenciació de les direccions del Banc anteriors a 1.999 respecte a la pràctica de la resta del sector de banca, ampliant les millores previstes en Conveni Col·lectiu.

2/ En el Conveni Col·lectiu vigent, i en tots els anteriors, històricament també hi ha un article que permet la compensació i/o absorció de les millores voluntàries que estiguin percebent els treballadors/es. En la pràctica ni en el conjunt d'empreses del sector de banca ni en el Banc Sabadell ni el seu Grup, amb les direccions anteriors a 1.999, s'havia aplicat aquest article. En tot cas el Banc ha suprimit plusos voluntaris lligats a la gestió o a la destinació de manera permanent, cosa que no té gens a veure amb aquests altres plusos.

3/ Amb independència de la naturalesa de cadascuns dels plusos i les prèvies garanties donades per l'actual direcció (Sr. Alcalde) que aquests plusos estaven consolidats, la pràctica del Banc és que aplica l'absorció i compensació de tot augment, de conveni, de categoria, o d'altre tipus, contra la paraula donada i contra la llei, produint a més discriminació entre uns treballadors i uns altres en aplicar absorcions a uns i no a uns altres, en les mateixes circumstàncies i sense justificació alguna.

Creiem que la direcció actual està aplicant il·legítimament l'article 5 del Conveni Col·lectiu sobre compensacions i absorcions, ja que aquest article és d'aplicació voluntària per les empreses quan es produeix l'entrada en vigor de cada nou Conveni o legislació d'obligat compliment amb efectes econòmics, i no en qualsevol moment de la vida laboral de cada treballador o treballadora, sobretot si s'aplica als augments de categoria prevists en Conveni, cosa que buidaria el contingut de la negociació col·lectiva, sent una pràctica gairebé desconeguda en el sector, i diem gairebé per prudència.

Aquesta pràctica de l'actual direcció del Banc, com dèiem anteriorment, podria considerar-se com a assetjament moral o "mobbing", ja que es produeix mitjançant interpretació abusiva del Conveni, amb arbitrarietat i discriminació, contra la pràctica general del sector i amb desconeixement de la paraula donada en el seu moment.

No podem deixar d'assenyalar també que la pràctica de l'absorció i/o compensació del B50 quan es produeix un augment de categoria previst en Conveni, (cada 6 anys), deixa sense contingut la negociació col·lectiva en anul·lar l'efecte de premi que persegueix el Conveni amb l'augment de categoria, pel que a més de tractar-se d'un més que possible cas d'assetjament moral o "mobbing" sobre un determinat col·lectiu o grup de persones constitueix un comportament antisindical intolerable.

Per tot l'anterior vam denunciar aquesta ambigua actitud de la direcció respecte al "mobbing" o assetjament moral i vam anunciar que estudiarem quines possibles respostes legals corresponguin a cadascun dels casos abans exposats, sense descartar procediments individuals o col·lectius.

Octubre de 2003

Visita la nostra secció dedicada al mobbing

Tancar