SECCIÓ SINDICAL BANC  SABADELL

INFORMACIÓ DE SALUT LABORAL 

En l'última reunió del CESS, òrgan de l'empresa en què es tracten tots els temes de salut laboral, la UGT ha presentat, a través dels seus representants, les propostes següents: 

 ATRACAMENTS 

Que els atracaments siguin considerats com a accident laboral, ja que així es dedueix del que disposa la Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en els seus articles 4.2, 4.3r, i 16.2, sobretot, tenint en compte que hi ha diversos precedents jurídics que així ho justifiquen i que a continuació detallem:

1)     La sentència del TSJ de Múrcia del 31 de juliol de 1997 que es va pronunciar sobre el cas d'un treballador, empleat de banca, que havia sofert tres atracaments en la seva entitat i patia un quadre depressiu d'ansietat que no li permetia reincorporar-se a la feina. El Tribunal va entendre que es tractava d'un accident laboral.

2)     La sentència de la Sala Social del TSJ del País Basc del 2.11.99, referent a un professor que patia esgotament psíquic. El Tribunal va constatar la clara relació de causalitat, directa i exclusiva amb el medi laboral, de la malaltia. Per tant, va estimar que havia de ser qualificada com a accident laboral.

3)     La resolució de l'Instituto Regional de Seguridad y Salud en el Trabajo de la Comunidad de Madrid, del 18 de març del 2005, en què considera que el risc d'atracament en oficines bancàries ha de ser considerat com a risc d'accident i, per tant, ha d’incloure’s en l'avaluació de riscos. Adjuntem còpia  de la resolució esmentada.

4)     L'acord entre Caja España, els sindicats presents a l'entitat i les mútues FREMAP i Ibermutua, de maig de 2004, pel qual es reconeix que els atracaments suposen un risc específic per als empleats de l'entitat financera.

5)     En l'ordre TAS 2926/2002 de 19 de novembre, per la qual s'estableixen nous models de notificació dels accidents de treball i la seva tramitació electrònica, apareix, amb el núm. 83 a la taula núm. 4 Desviació: Violència, agressió, amenaça, exercida per persones alienes a l'empresa sobre les víctimes en el marc de les seves funcions (atracament a banc, conductors d'autobús, etc.). 

RISCOS ESPECÍFICS DEL LLOC DE CAIXA DE CADA OFICINA 

Atès que les activitats i característiques específiques del lloc de caixa, sense pretendre exhaurir-les en aquest petit apunt, són les següents: 

·        Ús de màquines mogudes a motor. Manipulació de dispensador o similar.

·        Ritme de treball que el treballador no pot alterar, el marquen els clients.

·        Lloc de treball específic (especialitzat i singular) dins el centre de treball.

·        Procediments i rutines mecanitzades que impedeixen l'autonomia personal.

·        Distàncies i alçades condicionades per les màquines que s’utilitzen. Dispensador, validadora i impressora, màquina comptadora de bitllets, llum detector de bitllets falsos, etc.

·        Nivell de responsabilitat. Les equivocacions o errors se solen pagar amb diners.

·        S’ha de fer front a reclamacions de clients que, en ocasions, fan amb violència verbal i a vegades física (s’ha eliminat el vidre separador). 

I que de les avaluacions de riscos que es duen a terme al Banc Sabadell no es desprèn que s'hagin d’aplicar mesures preventives, malgrat l'especificitat del lloc de treball (això passa perquè el qüestionari que s'aplica és genèric i no apropiat, ja que no entra a diferenciar les funcions a les oficines bancàries i els factors de risc inherents al lloc concret de caixa). 

La UGT considera que aquesta és una situació que s'ha de corregir. Per tal d’identificar i avaluar correctament els riscos específics que indubtablement hi ha, es proposa que s'engegui un procediment específic d'avaluació (no genèric) per al lloc de caixa, que permeti la correcta i complerta avaluació dels riscos realment existents, segons es descriu més amunt. 

RISCOS ESPECÍFICS DELS TREBALLADORS DE LA PLANTILLA DE SUPLÈNCIES 

Si bé tots els treballadors/es estem sotmesos al risc d'accidents laborals, tant en el nostre centre de treball com quan ens desplacem des de, o cap a, el centre de treball al nostre domicili, és a dir accidents laborals normals o els anomenats accidents laborals in itinere, no és menys cert que aquells/es companys/es que formen part de les plantilles de suplències pateixen aquests mateixos riscos comuns com tots els treballadors/es, però a més a més exacerbats atès l'excés de mobilitat tant geogràfica com funcional que pateixen. També hi ha col·lectius de companys/es com és el cas d’alguns directius dedicats a la relació amb els clients o els que desenvolupen funcions comercials fora del centre de treball o que, circumstancialment i puntualment, duen a terme part de les seves funcions en trànsit o amb desplaçaments durant la jornada laboral. En aquest sentit, i a tall de demostració de la importància d'aquests casos i situacions, a continuació donem algunes xifres interessants.

 Dades de la Comunidad de Madrid de l'any 2003

Accidents amb baixa: 146.700

Jornada laboral:    89,98% in itinere:        10,02%

                                 Del 89,98%:     98,92% lleus 0,99% greus            0,09% mortals

                                 Del 10,02%:     7,30% lleus  2,33% greus            0,39% mortals 

Dades al Banc Sabadell (inclosos els accidents en desplaçaments i/o missió) 

any 2002        centre treball              in itinere                                en tràfic   no tràfic

                                                                 53                               26                   27

any 2004                    73                               80                               42                   38 

D'aquestes xifres es pot deduir fàcilment l'alt grau d'accidentalitat que es produeix en els desplaçaments, sense que fins ara s'hagin pres decisions per evitar, minimitzar o, almenys, conèixer aquesta problemàtica laboral. 

Els treballadors integrants de les plantilles volants al Banc Sabadell són d’edats diferents, procedències diverses i nivell formatiu també divers. Si bé és veritat que hi ha qui se sent a gust amb el seu lloc de treball, hi ha qui es queixa de la seva situació i amb raó, perquè: 

r      Hi ha casos en què s’han de fer més de mil quilòmetres mensuals en desplaçaments i n’hi ha que amaguen que tenen cotxe per evitar que els facin fer suplències per pobles o fer-ho en transport públic.

r      Hi ha companys que s’integren sense tenir coneixements suficients per als llocs de treball. Falta formació.

r      Es duen a terme diàriament, si bé no és regula, dues o més suplències.

r      S'ocupa aquest tipus de lloc de treball de forma discriminatòria (s’integren treballadors que no es volen jubilar “voluntàriament”, per exemple). 

Aquesta situació porta a patir ansietat i angoixa, perquè es desconeix quina serà la situació laboral a què s'enfrontaran l'endemà o perquè no es tenen coneixements suficients per al lloc de treball en què són requerits. S’afronten riscos elevats derivats dels desplaçaments i/o les funcions que s’hauran de desenvolupar. En conseqüència, la UGT proposa que es prenguin decisions per minimitzar els riscos a què estan sotmesos aquests col·lectius així com el conjunt dels treballadors/es, com ara: 

1.  Reduir els desplaçaments i circumscriure'ls a l'àrea de residència del treballador.

2.  Excloure treballadors qualificats de sensibilitat especial.

3.  Que el destí laboral no sigui indefinit.

4.  Avaluar el lloc de treball de forma específica.

5.  Millorar la seva formació bancària i oferir-los formació específica del risc a què estan sotmesos. 

Salut Laboral

maig de 2005

Cerrar